Programació d'Economia 4rt ESO (2016-2017).

PROGRAMACIÓ D'ECONOMIA 4RT ESO (2016-2017). IES SON FERRER.

Temari.

Normativa d'avaluació.

Currículum.

Temari.

UD 1. Introducció a l’economia.

1. Per a què serveix l’assignatura d’economia.

2. Com s’estudia l’economia.

3. Els models econòmics.

Activitat de recerca: La lectura i anàlisi de la premsa econòmica.

UD 2. Conceptes generals d’economia.

1. L’escassetat.

2. L’assignació de recursos.

3. El cost d’oportunitat.

4. El PIB.

5. Altres conceptes relacionats.

Activitat de recerca: La consulta de termes en Internet.

UD 3. Economia de l’empresa.

1. Tipus i classificació de les empreses.

2. Les àrees de l’empresa: la producció, el finançament, el màrqueting.

3. Les obligacions fiscals de l’empresa.

Activitat de recerca: L’estudi d’una empresa espanyola i una empresa estrangera.

UD 4. Els principals sectors econòmics i la seva problemàtica actual.

1. El sector primari.

2. El sector secundari.

3. El sector terciari.

4. El sector quaternari.

Activitat de recerca: La distinció de les distintes activitats sectorials en una mateixa empresa.

UD 5. L’economia personal i familiar.

1. El pressupost personal o pla financer

2. L’estalvi i el control de la despesa.

3. El salari.

4. Els crèdits bancaris, les targetes, la hipoteca.

Activitat de recerca: La informació bancària per a desenvolupar un pla financer al llarg de la vida.

UD 6. L’economia de l’Estat.

1. Els pressupostos de l’Estat espanyol.

2. Els impostos.

3. El deute públic.

Activitat de recerca: L’estudi dels gràfics del deute públic d’Espanya.

UD 7. La política econòmica de l’Estat.

1. L’interès.

2. La inflació i la deflació.

3. La desocupació.

4. La competència.

5. Escollir entre l’expansió fiscal o l’austeritat.

Activitat de recerca: L’estudi dels gràfics de la inflació d’Espanya.

UD 8. L’economia internacional.

1. La globalització econòmica.

2. El comerç internacional i la balança comercial.

3. Proteccionisme i lliurecanvisme.

4. Els processos internacionals d’integració econòmica.

5. Desenvolupament i subdesenvolupament.

Activitat de recerca: L’estudi de la balança comercial d’Espanya.

UD 9. Un resum de la història de l’economia.

1. L’economia depredadora dels caçadors-recol·lectors.

2. La primera economia productiva al Neolític.

3. Les societats esclavistes.

4. El feudalisme en l’Edat Mitjana.

5. L’Antic Règim i el règim senyorial.

6. El capitalisme en la Revolució Industrial.

7. El comunisme al segle XX.

Activitat de recerca: Lectura de documents econòmics en la Història.

UD 10. Les teories econòmiques al llarg de la Història.

1. El mercantilisme.

2. La fisiocràcia.

3. El liberalisme econòmic i les teories clàssiques.

4. L’escola marxista.

5. L’escola austriaca.

6. Les idees de Keynes.

7. Les teories de l’escola de Chicago.

Activitat de recerca: El debat sobre l’origen de la Revolució Industrial.

UD 11. Les teories econòmiques en l’actualitat.

1. El neokeynesianisme europeu.

2. Les corrents dominants als EUA: Krugman, Rogoff, Sachs, Stiglitz...

3. La qüestió de la desigualtat: Piketty.

4. Les teories sobre el desenvolupament dels països emergents: Acemoglu.

Activitat de recerca: El debat sobre les solucions a la crisi econòmica actual.

NORMATIVA D’AVALUACIÓ..

Normativa d'avaluació de 4rt ESO.

Hi haurà tres avaluacions, o el que determinin l’IES i la normativa de la Conselleria d’Educació. S’aprovarà el curs amb una mitja ponderada de 5, havent de sumar 15 punts entre les tres avaluacions al final del curs; es podrà aprovar si se suspèn una avaluació amb un 4 però no amb un 3, ni tampoc si es suspenen dues avaluacions amb un 4.

Cada avaluació s’aprovarà si s’aprova la mitja de les notes de les distintes Unitats Didàctiques (UD). Es podrà aprovar si se suspèn una UD amb un 4 però no amb un 3, ni tampoc si se suspenen dues UD amb un 4.

El conceptes i els procediments se valoraran en exàmens escrits i/o orals, en grup o individuals, amb apunts i sense apunts, d’acord amb la programació d’aula.

Els procediments se valoraran amb el control dels apunts de classe, i les activitats, exercicis i els treballs específics que comani el professor.

L'actitud valorarà la conducta, participació i assistència de l'alumne.

Recuperacions i avaluacions extraordinàries i especials.

La recuperació es farà en exàmens escrits i/o orals, d'acord amb la programació d'aula.

La recuperació d’una UD es farà oralment abans del següent examen d’UD, i comprendrà les competències bàsiques assenyalades.

La recuperació d’una avaluació durant el curs es farà oralment abans del final de la següent avaluació, i comprendrà les competències bàsiques assenyalades.

L’avaluació ordinària final (recuperació) de juny i les avaluacions extraordinàries de setembre i febrer seran en les dates acordades pel centre, i comprendran exàmens escrits i un quadern de treball amb activitats de recuperació de competències bàsiques comanades pel professor, que els alumnes hauran de presentar al principi de l’examen. Per regla general, que pot variar segons la programació d'aula, valdran 7 punts els exàmens i 3 punts el quadern de treball.

Els alumnes amb NEE, NESE o disfuncions d’aprenentatge importants rebran un tracte individualitzat, amb adaptacions curriculars significatives o no significatives segons cada cas, i es valoraran de manera distinta a la general els conceptes, els procediments i l’actitud, a més de tenir treballs, exàmens i recuperacions especials si cal. Se fomentarà el treball en grup amb alumnes avençats que puguin ajudar-los.

Criteris de qualificació:

S'aplicaran les proporcions següents per a cada una de les avaluacions:

Coneixements conceptuals (proves objectives): 50%.

Coneixements procedimentals (activitats): 30 %.

Actitud (conducta, participació i assistència): 20%.

Sobre la programació d'aula.

Els conceptes (5 punts) se valoraran en dos tipus de proves escrites.

El primer tipus, amb valor de 2,5 punts, serà una prova sobre tota la UD. En aquest examen, quan el professor ho estableixi, els alumnes que hagin fet correctament els apunts i les activitats podran participar en grups de 2 o 3 membres, a més de consultar i dialogar sobre els materials manuscrits per ells mateixos, i està previst que en qualque examen àdhuc es pugui utilitzar el llibre, per a valorar la rapidesa i cura en la recerca i anàlisi d’informació. El temps en tots aquests exàmens serà limitat, per a estimular la preparació prèvia i l’atenció.

El segon tipus de prova, amb valor de 2,5 punts, serà un examen individual i sense apunts sobre les competències bàsiques de la UD. El contingut el detallarà el professor en cada cas, i en general consistirà en les activitats de conceptes i sintesi de competències de cada UD.

Els alumnes hauran de tenir un mínim de 5 de mitja ponderada d’aquestes dues proves i tenir al manco un 3 sobre 10 en la segona prova per a poder aprovar l’avaluació de la UD, i si la suspenen podran recuperar-la amb un examen oral en temps de pati, que consistirà únicament en el segon tipus de prova, havent en aquest cas per recuperar una nota màxima de 5.

Procediments (3 punts): se valoraran en cada UD el subratllat i apunts correctes a llapis en el llibre de text (si hagués finalment), la regularitat en l’ús i la bona organització de l’agenda, la realització al quadern de treball en temps i amb correcció dels apunts de classe i de les activitats sobre les qüestions. A més, en l'avaluació se valorarà la realització voluntària dels treballs de recerca individuals (0,5 punts) i de grup (0,5 punts), que preferiblement se publicaran en el bloc personal de l'alumne per a fomentar les TIC, i aquests punts incrementaran la nota general global. El professor valorarà aquests treballs de recerca en una entrevista.

Actitud (2 punts): se valoraran la participació i bona conducta en l’aula (1 punt) i la puntualitat i assistència (1 punt).

Es fomentarà la consulta de llibres en biblioteques i el treball amb mitjans de comunicació com diaris i revistes, ràdio i televisió, i medis digitals.

Es promouran activitats d’aprenentatge lúdic de tipus competitiu entre grups.

RECUPERACIÓ.

La recuperació de les UD suspeses es farà en proves individuals i orals en els temps de pati en les dates que determini el professor després de entrevistar l'alumne, abans de les proves de la següent UD, excepte quan hi hagi malalties, viatges o causes de força major.

El mateix s'entèn per a recuperar les avaluacions suspeses. L'avaluació final de juny per a recuperar serà escrita i comprendrà totes les competències bàsiques de les avaluacions suspeses.

En canvi, les avaluacions extraordinàries de setembre i febrer, que comprendran tot el temari, seran escrites i en les dates acordades pel centre. Els alumnes hauran de presentar al principi de l’examen un quadern de treball (fins a 3 punts) amb les respostes als exercicis de les competències bàsiques de cada UD i que consisteixen generalment en un esquema general, unes preguntes de síntesi i exercicis complementaris. L’examen versarà només sobre aquestes competències bàsiques.

AVALUACIONS ESPECIALS.

Els alumnes amb NEE o disfuncions d’aprenentatge importants rebran un tracte individualitzat, amb adaptacions curriculars no significatives o, si cal, significatives, i en aquest segon cas el professor podria valorar els conceptes en 4 punts, els procediments en 3 punts, i l’actitud i assistència en 3 punts. Se fomentarà el seu treball en grup amb alumnes avençats que puguin ajudar-los, i podran tenir exàmens i treballs especials adaptats a la seva realitat.

METODOLOGIA.

Explicació del professor en la part conceptual, amb aclariment continu dels dubtes.

Participació dels alumnes: se fomenta la participació dels alumnes en l’explicació de la matèria i la resolució de les activitats, per incentivar la seva implicació.

MATERIALS.

Materials de llibres de text d'Economia adaptats a 4rt ESO.

Quadern d’apunts i activitats.

Blogs personals dels alumnes, el professor i altres.

Pissarra i projector digital.

Diaris, revistes, llibres i webs de consulta.

ECONOMIA

Finalitat de l’assignatura

L’economia és present en tots els aspectes de la nostra vida quotidiana. Qualsevol persona necessita conèixer les regles bàsiques que expliquen els esdeveniments econòmics i el llenguatge específic que utilitzen els economistes i els mitjans de comunicació per analitzar els fets.

L’estudi de l’economia ajuda a percebre i conèixer el món que ens envolta i possibilita analitzar les relacions humanes des d’aspectes microeconòmics i macroeconòmics, així com aprofundir-hi, tenint en compte variables de l’entorn i, més concretament, les que afecten les Illes Balears. També facilita la comprensió de conceptes emprats de forma habitual en l’economia i en el món empresarial, potencia habilitats de raonament, abstracció i interrelació, i proporciona eines per examinar de forma crítica la societat que ens envolta. Tot això justifica la presència d’una assignatura com l’economia en l’educació secundària obligatòria.

La societat cerca el benestar material i el progrés dels seus membres. L’enfocament econòmic suposa explicar la realitat des d’una perspectiva diferent, principalment a partir dels interessos i les necessitats que les persones manifestam a cada moment. Les persones ens veim abocades a establir prioritats entre les nostres necessitats i a decidir quines satisfarem amb els recursos limitats de què disposam.

L’estudi de l’economia proporciona, juntament amb la formació tècnica, una sèrie de competències per fer feina en equip i habilitats de comunicació, iniciativa i lideratge. També estimula l’esperit emprenedor.

Cal destacar que en aquesta assignatura es tracten continguts essencials perquè, una vegada finalitzats els estudis de l’educació secundària obligatòria, els alumnes siguin mínimament competents en una de les activitats més comunes que duen a terme els agents econòmics: relacionar-se amb els intermediaris financers.

Estructura del currículum

Aquesta assignatura s’organitza en sis blocs, que han de contribuir a assolir els estàndards d’aprenentatge.

Bloc 1. Idees econòmiques bàsiques

En aquest bloc es treballen conceptes bàsics com escassetat, assignació de recursos i cost d’oportunitat, es tracten qüestions com la manera com s’estudia l’economia i s’ofereix un primer apropament als models econòmics.

Bloc 2. Economia i empresa

En aquest bloc s’estudien els diferents tipus d’empreses i com es classifiquen, i també algunes de les àrees de l’empresa, com l’àrea productiva i, més concretament, el procés productiu, i l’àrea de finançament. Finalment s’estudien les obligacions fiscals de les empreses.

Bloc 3. Economia personal

En aquest bloc es treballa el pressupost personal o pla financer i s’identifica cada un dels elements que hi estan vinculats. Es dóna importància a l’estalvi i al control de la despesa. Finalment, es tracta el coneixement de la informació bancària necessària per elaborar un pla financer bancari al llarg de la vida.

Blocs 4 i 5. Economia, ingressos i despeses de l’Estat. Economia, interès, inflació i desocupació

En aquests dos blocs es desenvolupen les magnituds macroeconòmiques i la capacitat per comprendre, valorar i analitzar aquestes dades.

Bloc 6. Economia internacional

En aquest bloc es valora l’impacte de la globalització econòmica, del comerç internacional i dels processos d’integració econòmica en les societats i en el medi ambient.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Des d’una perspectiva metodològica, l’economia ha de contribuir a assolir les capacitats previstes per a l’educació secundària obligatòria.

La metodologia utilitzada per desenvolupar els continguts ha de considerar el context temporal, geogràfic i social en què es troba l’alumne, ha de fer referències constants a la realitat de les Illes Balears i ha de permetre fer una anàlisi crítica de la realitat.

La matèria ha de proporcionar oportunitats de millorar la capacitat d’emprar les tecnologies de la informació i la comunicació, tant en les aplicacions més generals com en les més vinculades a l’assignatura.

Les orientacions metodològiques per assolir els objectius didàctics han d’incloure el foment d’un paper actiu dels alumnes a l’aula que els permeti observar, reflexionar i investigar mitjançant diferents recursos, com els llibres de text, notícies econòmiques, vídeos, visites a empreses, debats, etc.

S’ha d’intentar cercar un desenvolupament integral dels alumnes i conjugar l’adquisició de coneixements propis de la matèria en qüestió amb el desenvolupament d’habilitats, actituds i valors (competències). Alguna de les metodologies per aconseguir-ho són l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge basat en problemes. Aquest darrer mètode s’orienta a resoldre problemes de la vida real seleccionats o dissenyats per tal d’aconseguir l’aprenentatge de certs objectius.

Recursos didàctics

S’han de fer servir fonts i recursos didàctics variats de forma seqüenciada i progressiva per obtenir informació, per interpretar-la i per comunicar-la de manera eficaç i comprensible. Aquest ús ha de preveure el grau de dificultat, l’especificitat i els codis lingüístics propis que implica. Cal potenciar també l’observació directa i indirecta, la lectura de diferents documents i la consulta de fonts orals, i cal ensenyar-los especialment a fer feina amb les TIC i els mitjans de comunicació audiovisuals.

Els recursos didàctics que es poden fer servir per desenvolupar totes les habilitats comentades anteriorment són: llibres de text, notícies de revistes especialitzades, notícies de premsa, recursos audiovisuals, recursos digitals com jocs de simulació, exercicis pràctics per resoldre problemes, etc.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

Quant a l’organització de l’aula i la utilització dels recursos didàctics, des de la didàctica s’han d’iniciar noves dinàmiques d’aula que donin sentit al procés d’ensenyament-aprenentatge. Depenent del tipus d’activitat que els professors decideixin dur a terme per concretar el currículum de l’assignatura, és més adequat un tipus d’agrupament dels alumnes o un altre. Així, hi haurà algunes activitats en les quals serà més adequada la feina individual, en altres serà més adequada la feina en petits grups per afavorir la cooperació i la cohesió entre els alumnes i, finalment, hi haurà determinades activitats col·lectives en les quals serà adequada una organització que permeti als alumnes conèixer i valorar punts de vista distints mitjançant les exposicions de la resta de companys.

Tractament disciplinari

A l’hora de dissenyar les programacions didàctiques, l’assignatura d’economia s’ha d’orientar a l’adquisició d’uns coneixements bàsics d’economia, d’economia de l’empresa i d’educació financera principalment. Les programacions han de tenir per objecte el disseny d’activitats d’ensenyament-aprenentatge per assolir els objectius de l’etapa i les competències que el currículum exigeix tenir en compte. Per això, els professors han de tenir presents tant els documents com els mitjans pedagògics necessaris per fer una proposta coherent.

Igualment, s’ha de fer ressaltar que l’economia no és una disciplina independent, ja que per comprendre-la calen altres ciències: la història, pels coneixements que aporta de les experiències d’altres èpoques; les matemàtiques, ja que requereix el coneixement de l’estadística descriptiva i la interpretació del càlcul dels paràmetres més significatius, així com de les diferents formes de representació gràfica com a eines fonamentals per assegurar l’anàlisi de dades; i la geografia, com a font per a l’estudi de les variables que incideixen en el creixement econòmic i el determinen, i que permeten a l’alumne tenir una visió global de la realitat actual.

Avaluació

L’avaluació ha de ser individual i contínua. Individual, perquè s’avalua el progrés de cada un dels alumnes tenint presents les seves pròpies capacitats. Contínua, perquè s’han de valorar totes les tasques, actituds i aprenentatges de cada alumne des del principi fins al final del curs.

L’avaluació pren com a referent directe els objectius de la matèria, que es concreten en els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge propis de cada curs.

L’avaluació ha de permetre als professors contrastar els aprenentatges assolits amb les competències que es pretenen desenvolupar, gràcies a l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge, en què intervenen les decisions metodològiques. Es pot organitzar en avaluació inicial (valoració dels coneixements previs dels alumnes a principi de curs), avaluació formativa (observació i valoració de totes les produccions, els progressos i les actituds dels alumnes al llarg de tot el període), avaluació sumatòria (valoració dels progressos dels alumnes al final del període) i avaluació integradora (disseny de les programacions didàctiques partint de l’atenció a la diversitat que requereixen els alumnes).

L’avaluació formativa ha d’implicar tant els professors com els alumnes, atès que als primers els ha de permetre valorar l’adequació de les estratègies d’ensenyament, mentre que als segons els ha de permetre identificar les dificultats del seu aprenentatge i les estratègies constructives que han d’aplicar, així com assumir la seva responsabilitat com a principals agents del seu procés de formació.

És a dir, un procés d’avaluació complet i correcte ha de servir perquè els professors valorin si han posat a l’abast dels alumnes totes les eines necessàries per al seu procés d’aprenentatge, incloses les adequades per a l’atenció a la diversitat, però també ha de fer entendre als alumnes que, ateses aquestes condicions prèvies que els professors han d’assegurar, la darrera responsabilitat recau sobre ells mateixos, perquè així es converteixin en els autèntics protagonistes de la seva educació.

El paper dels docents

Com a professors d’economia i en general d’una ciència social, hem de saber transmetre a l’alumne la idea d’un món global en el qual tot està relacionat. Hem de saber transmetre coneixements precisos perquè entenguin, per exemple, com sorgeixen les relacions entre els diferents agents socials i com conformen els sistemes productius i econòmics, partint del problema fonamental de l’economia, l’escassesa de recursos i la necessitat d’elegir. També hem de saber donar més protagonisme a l’alumne dins el procés d’aprenentatge.

El professor ha d’assumir diferents papers durant el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’assignatura. Ha de ser un acompanyador, facilitador i tutor del procés d’aprenentatge dels seus alumnes.

Participació de les famílies

En aquesta assignatura es veuen termes com ingressos, costs, pressupost, diners, banc, targeta bancària, tipus d’interès, desocupació, etc. Sovint aquests termes es fan servir en la vida quotidiana de les famílies i això fa que la participació d’aquestes en el procés d’aprenentatge dels alumnes pugui ser bastant actiu. El professor pot fer servir la implicació de les famílies com un element motivador per als alumnes.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

Les competències clau són les que totes les persones necessiten per a la seva realització i el seu desenvolupament personals, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació. En aquest sentit, l’estudi de l’economia afavoreix l’assoliment de molts dels aspectes d’aquestes competències.

Referent a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, la contribució és rellevant. Inclou, entre altres aspectes, l’anàlisi i la representació gràfica del cost d’oportunitat i de la frontera de possibilitats de producció, la capacitat de valorar i interpretar dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la inflació i la desocupació, així com la destresa per elaborar i fer el seguiment d’un pressupost o pla financer personalitzat i per diferenciar entre ingressos i costs generals d’una empresa, per identificar-ne el benefici o la pèrdua, i per aplicar raonaments matemàtics a la interpretació dels resultats.

Les contribucions que l’estudi de l’economia pot fer a la competència en comunicació lingüística van més enllà de la utilització del llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge. El que es pretén, a més, és facilitar que s’assoleixin habilitats per saber donar explicacions i fer raonaments i valoracions crítiques de diversos problemes econòmics i empresarials, així com conèixer el vocabulari bàsic necessari, que hauria de passar a formar part del llenguatge habitual dels alumnes i del procés d’ensenyament-aprenentatge de la matèria.

Probablement una de les competències més rellevants per a la matèria és la de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Aquesta competència és present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els quals es relacionen les persones, i els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. Constitueix igualment el fonament d’altres capacitats i coneixements més específics, i inclou la consciència dels valors ètics que hi estan relacionats. Entre els coneixements que s’assoleixen de la competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, s’hi inclou la capacitat de reconèixer les oportunitats existents per a les activitats personals, professionals i comercials. També s’hi inclouen aspectes de més gran amplitud que proporcionen el context en el qual les persones viuen i treballen, com la comprensió de les línies generals que regeixen el funcionament de les societats i les organitzacions sindicals i empresarials, així com les econòmiques i financeres, l’organització i els processos empresarials, i el disseny i la implementació d’un pla financer.

Alguns aspectes metodològics basats en petites recerques, feines en grup i feines de tipus cooperatiu permeten als alumnes emprar les noves tecnologies en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, amb la qual cosa es contribueix a la competència digital dels alumnes. Així mateix, s’han d’emprar eines informàtiques per preparar i desenvolupar un pressupost o pla financer personalitzat i per emprar i analitzar gràfics per poder comparar la realitat amb les previsions.

La matèria d’economia contribueix a les competències socials i cíviques mitjançant l’aplicació de raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics que provenen de les relacions econòmiques de l’entorn. El coneixement i la descripció dels efectes de la desigualtat de la renda i els instruments per redistribuir-la, els efectes socials i mediambientals de les empreses, la importància de l’estalvi i la inversió, les causes de la desocupació i la repercussió econòmica que té, així com el coneixement del procés de cooperació i integració econòmica produït a la Unió Europea i el funcionament del Banc Central Europeu, han de permetre als alumnes assolir les habilitats, les actituds i els valors implícits en aquesta competència.

La competència d’aprendre a aprendre s’adquireix mitjançant el desenvolupament d’estratègies en la resolució de problemes pràctics. L’estudi de l’economia implica la curiositat per formular preguntes i l’habilitat per identificar i gestionar la diversitat de respostes possibles utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions de manera racional i crítica. A més, el caràcter canviant del món econòmic exigeix habilitats per obtenir informació i per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal, la qual cosa implica saber aplicar els nous coneixements i les noves capacitats a situacions similars i contextos diversos.

L’estudi de l’economia contribueix a la competència de consciència i expressions culturals des de la consideració del coneixement com la manera que té la societat de produir, intercanviar i créixer econòmicament com a contribució al desenvolupament cultural. Les diferents maneres d’organitzar l’economia al llarg de la història han contribuït al patrimoni cultural de la humanitat. Les diferents fases històriques s’han correspost amb situacions i sistemes econòmics diferents i amb diferents maneres de resoldre els problemes econòmics fonamentals de satisfacció de les necessitats i de desenvolupament.

Objectius específics

1. Comprendre els conceptes bàsics de l’economia. Analitzar l’efecte de les decisions econòmiques en la vida dels ciutadans i prendre consciència de l’existència de diferents models econòmics.

2. Descriure els diferents tipus d’empreses i analitzar el teixit empresarial de les Illes Balears d’acord amb aquesta classificació. Identificar i analitzar els aspectes més importants del funcionament de les empreses en una economia de mercat.

3. Ser capaços de gestionar la seva economia personal mitjançant l’elaboració d’un pressupost i l’anàlisi del grau de compliment d’aquest. Valorar la rellevància de l’estalvi i comprendre la necessitat de planificar aspectes financers al llarg de la vida.

4. Reconèixer el funcionament bàsic del sistema financer i conèixer les característiques bàsiques de les principals operacions bancàries.

5. Valorar positivament l’anàlisi de la realitat econòmica mitjançant l’estudi de les principals macromagnituds i comprendre’n el funcionament. Per aconseguir-ho, cal interpretar dades i gràfics relacionats amb les macromagnituds i tenir una opinió sobre els resultats.

6. Conèixer i valorar els efectes per a la societat de la desigualtat de la renda i el paper de l’Estat en la redistribució d’aquesta.

7. Comprendre els avantatges i els inconvenients que la globalització econòmica i el procés d’integració econòmica i monetària de la Unió Europea han provocat en la qualitat de vida de les persones i el medi ambient.

8. Reflexionar sobre la necessitat d’una economia sostenible. Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. IDEES ECONÒMIQUES BÀSIQUES

Continguts

L’economia i l’impacte que té en la vida dels ciutadans. L’escassetat, l’elecció i l’assignació de recursos. El cost d’oportunitat. Com s’estudia en economia. Un apropament als models econòmics. Relacions econòmiques bàsiques i representació.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Explicar l’economia com a ciència social i valorar l’impacte permanent de les decisions econòmiques en la vida dels ciutadans. 1.1. Reconeix l’escassetat de recursos i la necessitat de triar i prendre decisions com les claus dels problemes bàsics de tota economia, i comprèn que qualsevol elecció suposa renunciar a altres alternatives i que qualsevol decisió té conseqüències. 1.2. Diferencia formes diverses d’abordar i resoldre problemes econòmics i n’identifica els avantatges i els inconvenients, així com les limitacions. 2. Conèixer la terminologia econòmica bàsica i l’ús dels models econòmics i familiaritzar-s’hi. 2.1. Comprèn i utilitza correctament diferents termes de l’àrea de l’economia. 2.2. Diferencia entre economia positiva i economia normativa. 2.3. Representa i analitza gràficament el cost d’oportunitat mitjançant la frontera de possibilitats de producció. 3. Prendre consciència dels principis bàsics de l’economia que s’han d’aplicar en les relacions econòmiques bàsiques tenint en compte els recursos i les necessitats. 3.1. Representa les relacions que s’estableixen entre les economies domèstiques i les empreses. 3.2. Aplica raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics provinents de les relacions econòmiques del seu entorn.

BLOC 2. ECONOMIA I EMPRESA

Continguts

L’empresa i l’empresari. Tipus d’empresa. Criteris de classificació, forma jurídica, funcions i objectius. Classificació, segons el tipus, de les empreses de les Illes Balears. Procés productiu i factors productius. Fonts de finançament de les empreses. Ingressos, costs i beneficis. Obligacions fiscals de les empreses.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Descriure els diferents tipus d’empreses i les formes jurídiques que poden presentar, i relacionar-los amb les exigències de capital que impliquen i amb les responsabilitats legals dels propietaris i gestors, així com amb les interrelacions que les empreses tenen amb l’entorn immediat. 1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències requerides de capital per constituir-les i amb les responsabilitats legals per a cada tipus. 1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les característiques concretes aplicant el raonament sobre la classificació de les empreses. 1.3. Identifica els diferents tipus d’empreses i d’empresaris que actuen en el seu entorn, així com la forma com s’interrelacionen amb l’àmbit més proper i els efectes socials i mediambientals, positius i negatius, que s’observen. 2. Analitzar les característiques principals del procés productiu. 2.1. Indica els diferents tipus de factors productius i les relacions entre productivitat, eficiència i tecnologia. 2.2. Identifica els diferents sectors econòmics, així com els reptes i les oportunitats que presenten. 3. Identificar les fonts de finançament de les empreses. 3.1. Explica les possibilitats de finançament del dia a dia de les empreses i diferencia el finançament extern i l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada una i les implicacions en la marxa de l’empresa. 4. Determinar per a un cas senzill l’estructura d’ingressos i costs d’una empresa, i calcular-ne el benefici. 4.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua i aplica raonaments matemàtics per interpretar els resultats. 5. Diferenciar els imposts que afecten les empreses i la importància de complir les obligacions fiscals. 5.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i assenyala el funcionament bàsic dels imposts i les principals diferències entre ells. 5.2. Valora l’aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.

BLOC 3. ECONOMIA PERSONAL

Continguts

Ingressos i despeses. Identificació i control. Gestió del pressupost. Objectius i prioritats. Estalvi i endeutament. Risc i diversificació. Planificació del futur. Necessitats econòmiques en les etapes de la vida. Els doblers. Relacions bancàries. El primer compte bancari. Informació. Targetes de dèbit i crèdit. Implicacions dels contractes financers. Drets i responsabilitats dels consumidors en el mercat financer.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Elaborar un pressupost personal en el qual es distingeixin els diferents tipus d’ingressos i despeses, controlar el grau de compliment del pressupost i les possibles necessitats d’adaptar-lo. 1.1. Elabora un pressupost o pla financer personalitzat en què identifica cada un dels ingressos i de les despeses, i en fa el seguiment. 1.2. Empra eines informàtiques per preparar i desenvolupar un pressupost o pla financer personalitzat. 1.3. Usa gràfics d’anàlisi que li permeten comparar una realitat personalitzada amb les previsions establertes. 2. Decidir amb racionalitat davant les alternatives econòmiques de la vida personal després de relacionar-les amb el benestar propi i social. 2.1. Comprèn les necessitats de planificació i de gestió dels assumptes financers al llarg de la vida. Aquesta planificació es vincula a la previsió feta en cada una de les etapes d’acord amb les decisions preses i l’evolució de l’activitat econòmica nacional. 3. Expressar una actitud positiva cap a l’estalvi i emprar-lo com a mitjà per assolir diferents objectius. 3.1. Coneix i explica la rellevància de l’estalvi i del control de la despesa. 3.2. Analitza els avantatges i els inconvenients de l’endeutament, en valora el risc i selecciona la decisió més adequada per a cada moment. 4. Reconèixer el funcionament bàsic dels doblers, diferenciar els diferents tipus de comptes bancaris i de targetes emeses com a mitjans de pagament, i valorar l’oportunitat d’usar-los amb garanties i responsabilitat. 4.1. Comprèn els termes fonamentals i descriu el funcionament de les operacions amb els comptes bancaris. 4.2. Valora i comprova la necessitat de llegir detingudament els documents que presenten els bancs, així com la importància de la seguretat quan la relació es produeix per Internet. 4.3. Reconeix el fet que es poden negociar les condicions que presenten les entitats financeres i analitza el procediment de reclamació davant les entitats. 4.4. Identifica i explica les diferents modalitats de targetes que hi ha, així com els aspectes més importants de la seguretat quan s’opera amb targetes. 5. Conèixer el concepte d’assegurança i la finalitat que tenen les assegurances. 5.1. Identifica i diferencia els diferents tipus d’assegurances segons els riscs o les situacions adverses en les diferents etapes de la vida.

BLOC 4. ECONOMIA I INGRESSOS I DESPESES DE L’ESTAT

Continguts

Els ingressos i les despeses de l’Estat. El deute públic i el dèficit públic. Desigualtats econòmiques i distribució de la renda.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i analitzar la procedència de les principals fonts d’ingressos i despeses de l’Estat, i interpretar gràfics que en mostrin la distribució. 1.1. Identifica les vies d’on procedeixen els ingressos de l’Estat i les principals àrees de les despeses de l’Estat, i en comenta les relacions. 1.2. Analitza i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els ingressos i les despeses de l’Estat. 1.3. Distingeix el comportament dels ingressos i les despeses públics en els diferents cicles econòmics, així com els efectes que es poden produir al llarg del temps. 2. Diferenciar i explicar els conceptes de deute públic i dèficit públic. 2.1. Comprèn i expressa les diferències entre els conceptes de deute públic i dèficit públic, així com la relació que es produeix entre ells. 3. Determinar l’impacte de la desigualtat de la renda per a la societat i estudiar les eines per redistribuir-la. 3.1. Coneix i descriu els efectes de la desigualtat de la renda i els instruments per redistribuir-la.

BLOC 5. ECONOMIA I TIPUS D’INTERÈS, INFLACIÓ I DESOCUPACIÓ

Continguts

El tipus d’interès. La inflació. Conseqüències dels canvis en els tipus d’interès i inflació. La desocupació i les polítiques contra la desocupació.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Diferenciar les magnituds de tipus d’interès, inflació i desocupació, així com analitzar les relacions existents entre elles. 1.1. Descriu les causes de la inflació i valora les principals repercussions econòmiques i socials que té. 1.2. Explica el funcionament dels tipus d’interès i les conseqüències de la variació que poden presentar per a l’evolució de l’economia. 2. Interpretar dades i gràfics vinculats als conceptes de tipus d’interès, inflació i desocupació. 2.1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la inflació i la desocupació. 3. Valorar diferents opcions de polítiques macroeconòmiques per fer front a la desocupació. 3.1. Descriu les causes de la desocupació i en valora les principals repercussions econòmiques i socials. 3.2. Analitza les dades de desocupació a Espanya i les polítiques contra la desocupació. 3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació.

BLOC 6. ECONOMIA INTERNACIONAL

Continguts

La globalització econòmica. El comerç internacional. El mercat comú europeu i la unió econòmica i monetària europea. La consideració econòmica del medi ambient: la sostenibilitat.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Valorar l’impacte de la globalització econòmica, del comerç internacional i dels processos d’integració econòmica en la qualitat de vida de les persones i el medi ambient. 1.1. Analitza el grau d’interconnexió de les diferents economies de tots els països del món i aplica la perspectiva global per emetre’n una valoració crítica. 1.2. Explica les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països i que influeixen en aquest intercanvi. 1.3. Analitza esdeveniments econòmics contemporanis en el context de la globalització i el comerç internacional. 1.4. Coneix i enumera avantatges i inconvenients del procés d’integració econòmica i monetària de la Unió Europea. 1.5. Reflexiona sobre els problemes mediambientals i la relació que tenen amb l’impacte econòmic internacional, i analitza les possibilitats d’un desenvolupament sostenible.